Cito ara un fragment del llibre La trobada amb la Realitat, escrit per en Vicenç Ferrer, aquí ell ens parla del que per ell són els 4 pilars existencials de la vida: L'home, la Humanitat, Déu i el "món tal com és".
A continuació transcric un fragment on ens parla sobre la Hunanitat, què és i com es relaciona amb Déu.
"La humanitat és una realitat, no una il·lusió. Però exactament què és la aquesta entitat que anomenem "Humanitat"? No es tracta d'una paraula abstracta, ni d'una persona, ni d'una cosa. És simplement el cúmul de tots els seus membres? O és un ens nou que no havíem vist abans? Si és així, en quina jerarquía de l'ésser ens trobaríem? Quina funció té?
(...)
Les parts del cos humà formen un TOT, l'Home. Al seu torn, els humans són les parts d'un TOT que és la Humanitat. Hi ha un gran paral·lelisme entre aquests dos ens. Tots dos tenen un moviment dinàmic intern smeblant, l'Home i la Humanitat segueixen una evolució constant amb una direcció i un objectiu. Des que neix, l'Home es va superant cada dia a dia en el pla físic, intel·lectual i humà fins arribar a una meta. La Humanitat també segueix el seu camí de perfecció en el terreny espiritual, científic i artístic. D'altre banda, l'Home posseeix un cos, sens eel qual no pot existir com a ésser humà. La Humanitat també podria ser un ens-cos, format pel conjunt de tots els éssers humans, als quals serviria perquè poguessin veure no els arbres sinó el mateix Déu.
Encara no s'ha estudiat prou aquest horitzó naixent per trobar els arguments que justifiquin que es tracta d'un nou ens. Però podem descobrir-ho indirectament per la influència que té sobre els homes: ens exigeix que participem activament en la Història perquè la Humanitat arribi a la seva plenitud humana; ens demana que treballem perquè avancem en tots els camps: la ciència, l'art, la filosofia, els descobriments, etc. Ens demana que tinguem fills que assegurin la continuïtat de l'espècie i d'ella mateixa.
La Humanitat crida els homes a complir certes funcions sense les quals desapareixeria.
(...)
Imitant els teòlegs i apropiant-nos de la profunda afirmació que l'Esglesia és el Cos Místic de Jesucrist, canviant termes podríem dir que "La Humanitat és el Cos Místic de Déu" .
La paraula Cos ens ve a dir que és un ens especial, i la paraula Místic expressa que té uan relació íntima amb l'esperit de Déu. Cos Místic es un terme pont que ho uneix tot, Terra i Esperit.
(...)
En aquest cas, la Humanitat estaria actuant com un cos per a tots els homes. No és un cos individual com el nostre, sinó que faria de cos col·lectiu únic per a tots. Així com a l'home li ha estat donat un cos que està al seu servei, Déu ha creat la Humanitat amb la finalitat que sigui el cos de la totalitat dels homes i serveixi a tots com a pont entre ells i Déu.
La Humanitat, servidora de l'home, és la barqueta que ens permetrà travessar el riu etern de la vida, d'aquesta riba humana a aquella riba divina on aniran a reunir-se tots els desenllaços de la Història Humana.
El concepte d'un nou Ens, el "Cos Místic", obre horitzons encara per descobrir."
Així doncs podem concloure que:
La fusió de matèria i esperit és l'home, el conjunt dels quals crea un cúmul d'essers humans; els que han existit, els que existeixen i els que en un futur existiràn, una gran familia, la Humanitat.
I aquesta Humanitat esdevé un nou ent, tal i com el cos és el vehicle del home, la Humanitat és el vehicle de Déu, el seu cos místic.
Per tant, quin sentit té considerar-nos separats els uns dels altres? considerar algú inferior o superior? a cas una part del nostre cos es pot sentir "millor" que una altre?
Tots som Un.
I què sóc?
Jo sóc. Déu és.
No hay comentarios:
Publicar un comentario